Avui
us volem donar un parell de consells per a totes les famílies que estigueu
pensant en portar a un familiar a una residència.
Sovint,
aquest procés es viu amb un sentiment de culpa i d’abandonament cap a la
persona per no haver pogut assolir el càrrec de cuidador durant més temps, a
aquest fet si suma la feina, les obligacions familiars i, perquè no l’oci que
hem de tenir tots a la vida diària.
Pensem
que ja hem entrat al 2013. Al contrari del que molta gent pensa, les
residències no són o no haurien de ser presons ni centres a on vas a morir-te.
En contra, les residències ofereixen una millora de la qualitat de vida
d’aquelles persones que per diferents motius ja no poden continuar vivint a la
llar. Amb diferents activitats durant la setmana, com el servei de perruqueria,
espais comuns, tallers d’estimulació cognitiva i motricitat, etc.
Quina
residència és la millor?
Hem
de buscar residències de tipus biopsicosocial, amb un model flexible. Això vol
dir que les persones al càrrec s’ocuparan de la salut mèdica, psicològica i
treballaran per a la socialització de la persona, no aïllant-la en un racó que
sovint és la primera imatge que ens ve al cap. A que tinguin un model flexible
ens referim a aquelles residències que permetin un ampli horari de visites, que
ens permetin participar, ajudar, que puguem donar el menjar al nostre familiar
sense que ens posin cap mena de problema. En definitiva, que puguem ser
partíceps de l’atenció de la persona. D’aquesta manera ens trobarem que
treballen mitjançant la integració de la família a la residència i podrem
adaptar-nos millor a aquest nou ambient i a aquestes noves rutines que ens
depara l’ingrés a la residència.
